Informació tramesa per la Teresa de Sarahís i obtinguda conversant amb gent del pobleSAFAREIG - “LAVADERO PUBLICO” de SON DEL PI
Segons les puntuacions donades per la gent més gran del poble, podem dir que es va construir entre els anys 1957-58. D’aquí el nom de “lavadero público”. Nom escrit a la paret frontal (sobre les escales de l’entrada) amb lletres de l'época i de color marró-grana. No hi havia cap dibuix representant de l’época.
L’Ajuntament va ser l’autor de la construcció.
Alguns veïns diuen que no va ser ben acceptat i d’altres diuen que si, i que hi anaven a rentar també persones que estaven de pas. Tot i això, serem positius i optarem per pensar que les cases que no tenien safareig propi, dins de la seva casa o a l'hort, anaven a rentar al safareig. La història ens diu que abans de tenir el safareig anaven al riu a rentar la roba i l’estenien dalt les branques dels arbres o en cas de tenir-ne en el propi hort.
La roba blanca la portaven a casa, tant si rentaven al riu com si ho feien al safareig, i a “la cuba de fer bogada” és a dir, un gran cubell de zinc amb dues anses on hi posaven la roba. , per dalt de tota la roba posaven un drap ja molt usat per tal de fer de colador de la sendra, sobre d’aquest drap hi posaven la sendra, aigua bullenta a lo que es denominava llexiu.
La roba quedava molt blanca però hi havia moltes hores de feina, ja que canviaven 3-4 cops l’aigua.
L’aigua del safareig vé d’un depòsit que hi ha sobre la Font de Pedra que es trova a uns pocs metres del safareig.
Quan es va crear el safareig també es va construir el pont anomenat en el seu dia “de demont”, és el pont que tenim debant del safareig i únic. Es tracta d’una construcció d’una sola arcada de formigó.
També es va portar l’aigua al poble i es va fer el clavegueram.
La construcció va ser a càrrec d’una Empresa d'Esterri d’Aneu anomenda “BAR AZUL” que eren dos germans en Lluis i en Pau), del poble la única persona fixe a l’obra va ser en Jesús de casa Llop com a aprenent de l’ofici que tenia 14 anys en aquells dies. D’altres persones del poble i voltants també van treballar en aquesta obra pero era a hores.
Segons les puntuacions donades per la gent més gran del poble, podem dir que es va construir entre els anys 1957-58. D’aquí el nom de “lavadero público”. Nom escrit a la paret frontal (sobre les escales de l’entrada) amb lletres de l'época i de color marró-grana. No hi havia cap dibuix representant de l’época.
L’Ajuntament va ser l’autor de la construcció.
Alguns veïns diuen que no va ser ben acceptat i d’altres diuen que si, i que hi anaven a rentar també persones que estaven de pas. Tot i això, serem positius i optarem per pensar que les cases que no tenien safareig propi, dins de la seva casa o a l'hort, anaven a rentar al safareig. La història ens diu que abans de tenir el safareig anaven al riu a rentar la roba i l’estenien dalt les branques dels arbres o en cas de tenir-ne en el propi hort.
La roba blanca la portaven a casa, tant si rentaven al riu com si ho feien al safareig, i a “la cuba de fer bogada” és a dir, un gran cubell de zinc amb dues anses on hi posaven la roba. , per dalt de tota la roba posaven un drap ja molt usat per tal de fer de colador de la sendra, sobre d’aquest drap hi posaven la sendra, aigua bullenta a lo que es denominava llexiu.
La roba quedava molt blanca però hi havia moltes hores de feina, ja que canviaven 3-4 cops l’aigua.
L’aigua del safareig vé d’un depòsit que hi ha sobre la Font de Pedra que es trova a uns pocs metres del safareig.
Quan es va crear el safareig també es va construir el pont anomenat en el seu dia “de demont”, és el pont que tenim debant del safareig i únic. Es tracta d’una construcció d’una sola arcada de formigó.
També es va portar l’aigua al poble i es va fer el clavegueram.
La construcció va ser a càrrec d’una Empresa d'Esterri d’Aneu anomenda “BAR AZUL” que eren dos germans en Lluis i en Pau), del poble la única persona fixe a l’obra va ser en Jesús de casa Llop com a aprenent de l’ofici que tenia 14 anys en aquells dies. D’altres persones del poble i voltants també van treballar en aquesta obra pero era a hores.
8 comentaris:
crec que hauriem d'anomenar el poble pel seu nom SON DEL PI.
En el carnet d'identidad d'en Sarahis, se llegeix molt clar el nom del poble (any 1951)
teresa de sarahis
Ja hem demanat al Consell Culturalde les Valls d'Àneu la seva opinió
Josep M
Ja sé que no té res a veure amb el tema però no sabia on escriure-ho.
I és que he trobat un web que potser us és d'utilitat per a la gent de Son, és sobre la meteorologia del Pallars amb dades actualitzades diàriament.
Aquí teniu el link:
http://meteopallars.blogspot.com/2008/09/dades-13-de-setembre-de-2008-neu-als.html
P.D.: Podeu agregar-lo als webs d'interés, així estaria ben visible pels visitants del bloc.
Per cert, jo sóc de casa Labús.
Moltes gràcies per la vostra informació, crec que serà de gran utilitat.
Posarem aquest link al nostre blog
Josep M Montané
També tenim la predicció del temps en : www.tutiempo.net/Tiempo-Esterri-dAneu-E25316.html
Teresa de Sarahis
Si teniu ocasió doneu un cop d'ull a l'hemeroteca de La Vanguardia (per un periode és de lliure accés). Si poseu a la recerca Son del Pino o Son del Pi podreu resseguir una mica la història del poble.
Curiosament he trobat un exemplar del 6 de desembre del 1916 en el qual es fa esment del canvi de nom de SON DEL VALLE per SON DEL PINO.
Publica un comentari a l'entrada